lunes, 28 de marzo de 2016

Entre l'oblit i la cendra ( La Admiración de los Idiotas ) Yolanda Valenzuela


Si no va morir a l'estar sense ell,tampoc morirà si està amb quartes ,cinquenes o sisenes ...


A la nit on es troba , el buit la dilapida i ella no malbarata simulacre, tan bastarda aquesta vida que li cega, quan l'únic que vol és veure, veure molt, veure-li honest, reconèixer i obrir-li els braços per abraçar- les abrigats sensibles.


No pretén consolar-se, perquè ja no correspon a cap terme ...


De vegades va al cementiri per veure si ja ha mort, ja que no li sent, ni l'esperit ni l'olora de lluny, tan trist que no hi ha més misèria que aquesta amagada entre cella i cella, va tornar al punt de partida, en la inapetència més prolongada habita sense saber a res.


Cicatritza per obrir de nou les ferides en una juguesca difícil per la seva pròpia vida...


Va anar a la muntanya de l'oblit milions de cops l'any per veure si estaven clavades dues creus, al tornar li seguien perseguint els seus anhels malaltissos dels quals li és impossible desprendre, inseparable li dispara , sense somni li reencarna .


Es va veure pujant una gran costa fins a arribar a un lloc que semblava un paradís que va conèixer , va pensar :


 " Bé ara només he d'entrar i tot haurà passat "


Però no va entrar perquè va aparèixer un taxi i ho necessitava , quan va perdre la raó i no trobava la sortida només li va quedar esperar que algú li obrís portes, la porta per tornar a viure en llibertat sense enyorances a res que ja va passar .


Viure intensament el que està passant, tenint esperança en el que passarà ...


Deixant tot de costat perquè li dóna arqueig , repulsió produint-li un rebuig natural, gairebé al·lèrgic , les contusions necessiten tancar-se de veritat, sent un gran pànic dins d'ella, li menja l'ànima i no la deixa viure, sap que si arriba el moment morirà.


Sap que ja no l'estima, que segueix malvivint , arrossegant-se cada nit ...


Morirà amb això , no vol saber, no vol veure-ho però no ho pot evitar , a l'alba comença l'agonia que mor gairebé quan es fa fosc , no hi ha cosa que mes repudi li produeixi que més desgast qualsevol record , sap que aquest dia arribarà.


No sap que passarà amb tot el que encara porta dins i és incapaç de desfer...


Aquest verí que li fa mal tant de temps , el qual investiga nit i dia per elaborar el seu antídot, sap que la vida li està donant el seu merescut que li està castigant sense parar mentre fa veure com una titella en una obra de teatre per a nens.


El que s'oblida es converteix en cendra que el vent se la va emportar per no tornar mai ...


No pot evitar sentir el seu dolor produint-li una gran pena , sentint per ell una gran compassió, en la trobada de la llibertat o la mort, entre l'oblit i la cendra segueixen clavades dues creus i ella plora per les dues com si fossin seves.


Quan en realitat el seu propietari és el temps que va morir sense ser lliure....





 *Extraído de ( La Admiración de los Idiotas ) Pág. 03. Yolanda Valenzuela
Fase 1 “ Me cago en tu Puta Madre “
©Lacomadrejaylalunaproducciones/monpetitartbonmarche by yles
https://www.facebook.com/pages/Yolanda-Valenzuela/436298163201921
https://www.youtube.com/user/lacomadrejaylaluna/videos
http://lacomadrejaylalunaproducciones.blogspot.com
www.facebook.com/amarantolapelicula
www.flickr.com/photos/artbonmarche
*Todo el contenido expuesto en este u otro medio registrado está sujeta a derechos de autor y cualquier violación de los mismos resultará en acciones legales, para los que distribuyan, expongan, copien o manipulen el contenido de la misma.